Jonah

Gires el dial de la màquina fins que arriba a la posició MOLT DESPRÉS. Esperes en silenci, sobresaltat, però no passa res. Tot sembla igual que abans. Espera. Alguna cosa sí que ha canviat. El cadàver del doctor ha reaparegut.\n\nQuè faràs ara?\nSi desitges girar el dial, [[fes-ho|Sec25]].\nSi vols anar-te'n, [[fes-ho|Sec30]].\n

Gires el dial de la màquina fins que arriba a la posició MOLT ABANS. Esperes en silenci, sobresaltat, però no passa res. Tot sembla igual que abans.\n\nQuè faràs ara?\nSi desitges girar el dial, [[fes-ho|Sec21]].\nSi vols anar-te'n, [[fes-ho|Sec11]].\n

Serà millor que te'n vagis, sí, ara que el cos del doctor Grainger ha desaparegut, així com totes les proves que et podrien involucrar en el crim. T'encamines cap a la porta d'acer, mires enrere. La màquina del temps sembla voler dir-te alguna cosa.\nBusques la clau a les teves butxaques amb mans tremoloses. La introdueixes al pany intentant controlar els teus nervis. La porta s'obre amb un sospir. No ho dubtes ni un instant i surts a fora.\nUn centenar de cares es gira i et mira. Un centenar de rèpliques de tu mateix, amuntegades a terra, a les escales, unes a sobre de les altres. Els seus ulls injectats de sang, les seves mans en forma de garfis.\n—No el deixeu escapar! —crida un d'ells.\nCom ninots activats per un ressort amagat, s'incorporen, criden, es llancen a sobre teu. Crides, aterrit, i retrocedeixes fins a entrar novament al laboratori. La porta es tanca un instant abans que ells puguin entrar-hi. Sents, esmorteïts, els seu crits, els seus cops contra la porta. Crides.\nA poc a poc recuperes el control. No pots tornar a sortir, allò que t'espera darrere la porta és, simplement, la bogeria.\n\nQuè faràs ara?\nSi desitges girar el dial, [[fes-ho|Sec21]].\n

Serà millor que te'n vagis, sí, ara que el cos del doctor Grainger ha desaparegut, així com totes les proves que et podrien involucrar en el crim. T'encamines cap a la porta d'acer, mires enrere. La màquina del temps sembla voler dir-te alguna cosa.\nBusques la clau a les teves butxaques amb mans tremoloses. Just quan ets a punt d'introduir-la al pany, s'obre la porta, i allà hi ets tu, al costat del doctor Grainger. Obres la boca per dir alguna cosa, la tanques.\n—Jo... —dius, retrocedint, mentre el doctor fuig escales amunt i tu mateix entres a la cambra.\n—Bé —diu el teu reflex—, no sé què dimoni passa aquí, però ho arreglarem en un moment.\nAquell que ets tu es llança a sobre teu. Les teves mans, les seves mans, envolten el teu coll. Esbufegues. Proves de cridar, però no pots. Et mareges, tot al voltant es torna dens, fosc. Sents una rialla, la teva rialla. Rius. Mires al teu altre jo, escanyat, mort a terra. Veus com el cadàver s'esvaeix en l'aire, com si mai no hagués existit. No queda res del que eres.";\nTret de la clau.\nLa reculls i et gires en direcció a la màquina del temps. Un altre cop.\n\nQuè faràs ara?\nSi desitges girar el dial, [[fes-ho|Sec16]].\n

Gires el dial de la màquina fins que arriba a la posició MOLT ABANS. Esperes en silenci, sobresaltat, però no passa res. Tot sembla igual que abans.\nNo\nTot no.\nEl cadàver del doctor ha desaparegut.\n\nQuè faràs ara? \nSi desitges girar el dial, [[fes-ho|Sec21]].\nSi t'estimes més anar-te'n, [[fes-ho|Sec11]].\n

Gires el dial de la màquina fins que arriba a la posició ABANS. Esperes en silenci, sobresaltat, però no passa res. Tot sembla igual que abans.\nNo\nTot no.\nEl cadàver del doctor ha desaparegut.\n\nQuè faràs ara?\nSi desitges girar el dial, [[fes-ho|Sec16]].\nSi t'estimes més anar-te'n, [[fes-ho|Sec10]].\n

Gires el dial de la màquina fins que arriba a la posició MOLT DESPRÉS. Esperes en silenci, sobresaltat, però no passa res. Tot sembla igual que abans.\n\n¿Qué harás ahora?\nSi desitges girar el dial, [[fes-ho|Sec25]].\nSi vols obrir la porta i anar-te'n, [[fes-ho|Sec30]].\n

Gires el dial de la màquina fins que arriba a la posició DESPRÉS. Esperes en silenci, sobresaltat. Llavors deixes escapar un gemec. Al laboratori, a terra, descansen tres cadàvers. Dos d'ells corresponen al doctor Grainger. L'altre...\nL'altre ets tu.\nSents un soroll a la teva esquena, et gires.\n—Hola —diu algú que ets tu mateix.\nObserves com manipula la màquina, com gira el dial fins que apunta a ARA, instants abans de llançar-se a sobre teu.\nLluites, crides, esgarrapes, mossegues. Tot en va. Mors a mans de tu mateix, mates el teu reflex més dèbil. I aquí hi ets novament, davant de la màquina, tu o l'altre ja que tots dos sou el mateix, veient com tot al teu voltant s'esvaeix, s'evapora. Aquí hi ets novament, al costat del cadàver del doctor Grainger.\n\nQuè faràs ara?\nSi desitges girar el dial, [[fes-ho|Sec9]].\nSi vols obrir la porta i anar-te'n, [[fes-ho|Sec8]].\n

Gires el dial de la màquina fins que arriba a la posició ARA. Esperes en silenci, sobresaltat, però no passa res. Tot sembla igual que abans. Espera. Alguna cosa sí que ha canviat. El cadàver del doctor ha reaparegut.\n\nQuè faràs ara?\nSi desitges girar el dial, [[fes-ho|Sec9]].\nSi vols obrir la porta i anar-te'n, [[fes-ho|Sec8]].\n

El dial mostra diverses posicions.\n\nSi el vols girar fins a ARA, [[fes-ho|Sec17]].\nSi el vols girar fins a MOLT ABANS, [[fes-ho|Sec18]].\nSi el vols girar fins a DESPRÉS, [[fes-ho|Sec14]].\nSi el vols girar fins a MOLT DESPRÉS, [[fes-ho|Sec19]].\n

//—Senyors, la primera màquina del temps —va dir el doctor Grainger amb solemnitat//\n''Fredric Brown''\n\n\nQuan vas rebre la trucada del doctor Grainger vas sentir una esgarrifança. Sí, sabies que abans o després et trucaria, ja que durant els darrers sis mesos t'havies convertit en el seu home de confiança, però no havies pogut evitar que l'ombra del dubte, aquell temor irracional a ser exclòs de l'experiment al darrer moment, t'acompanyés fins al final.\n Tot just vas trigar uns minuts a preparar-te i sortir al carrer. Vas anar a casa seva amb pressa, excitat. Havies estat previsor i llogat un apartament petit tot just a dues illes de cases. Vas arribar fins al portal a corre-cuita, la camisa amarada de suor, els nervis a flor de pell. La gent et mirava amb curiositat sense saber ben bé què et passava. No t'importava, l'única cosa que desitjaves en aquell moment era veure la cara del bon doctor i llegir a la seva mirada allò que la teva ment et cridava.\nEl doctor et va obrir la porta amb un somriure i et va convidar a passar.\n—Benvingut, amic, et va dir. Prepara't per veure la màquina més sorprenent de tots els temps.\nEl vas seguir escales avall, al soterrani que feia servir com a laboratori. No et vas fixar en el silenci que emmarava les parets, en el fred que us va acompanyar esglaó a esglaó, en la foscor que semblava envoltar-vos com una mortalla. Els teus sentits només paraven atenció al fet transcendental que havies de presenciar. \nHavies estat allà altres vegades, fa mesos, però quan vau deixar enrere els objectes de l'antiquari que s'amuntegaven al costat de les parets del soterrani i us vau aturar davant d'aquella porta enorme d'acer vas saber que quelcom havia canviat, que les coses anaven de debò.\nEl doctor Grainger va obrir la porta blindada, va entrar-hi. El vas seguir en silenci, donant voltes al teu pla, als deutes, als cobradors, a la màquina del temps. Quan la porta es va tancar a la teva esquena, vas actuar. Et vas llençar a sobre del doctor, cridant. Vau lluitar, però tu eres més jove, més fort. Vas copejar el seu cap nombroses vegades contra les parets, contra la porta. Només quan va deixar de cridar vas permetre que el seu cos trencat caigués a terra. Tot havia acabat. Allà hi eres tu, davant de la màquina que et faria ric.\nLa màquina del temps.\n\nQuè faràs ara?\nSi desitges examinar la màquina del temps, [[fes-ho|Sec2]].\nSi t'estimes més observar en silenci el cadàver del doctor [[fes-ho|Sec3]].\nSi vols explorar el soterrani, [[fes-ho|Sec4]].\n

T'agenolles al costat del cadàver. El doctor Grainger no fa bona cara. Li escorcolles les butxaques a la recerca d'alguna cosa que et sigui útil i hi trobes la clau de la porta d'acer. Te la guardes a la butxaca, emocionat. Saps que aquesta clau és imprescindible per sortir d'aquí.\n\n¿Qué harás ahora?\nSi desitges examinar la màquina del temps, [[fes-ho|Sec5]].\nSi vols explorar el soterrani, [[fes-ho|Sec4]].\n

El cas és que com a màquina del temps resulta una mica decebedora. No és més que un sòlid cilindre de metall, llis, massa semblant a un termos, enorme i pesant, amb un dial a la seva part frontal.\n El dial es pot girar fins a arribar a cinc posicions: MOLT ABANS, ABANS, ARA, DESPRÉS, MOLT DESPRÉS. En aquests moments assenyala la posició ARA.\n\nQuè faràs ara?\nSi desitges girar el dial, [[fes-ho|Sec6]].\nSi vols obrir la porta i anar-te'n, [[fes-ho|Sec7]].\n

No cal dir que no és un prodigi de disseny, no. Metàl·lica, cilíndrica, sense fissures... Una decepció com a màquina del temps, si més no tal com tu les havies imaginat. Això sí, és enorme i sembla molt pesant. A la seva part frontal exhibeix un dial.\n El dial es pot girar fins a arribar a cinc posicions: MOLT ABANS, ABANS, ARA, DESPRÉS, MOLT DESPRÉS. En aquests moments assenyala la posició ARA.\n\nQuè faràs ara?\nSi desitges girar el dial, [[fes-ho|Sec9]].\nSi vols obrir la porta i anar-te'n, [[fes-ho|Sec8]].\n

Ja està tot fet. El cos del doctor Grainger jeu als teus peus, al costat de la porta. Hi ha sang pertot arreu. Voldries que tot hagués estat més ràpid, més net, però aquestes coses mai no surten com un s'espera. En fi, què hi farem. La porta d'acer roman tancada. La cambra on ets —tot just deu metres quadrats de parets nues, blanques— és completament buida, tret del cilindre metàl•lic de poc més d'un metre d'altura. \nEl cilindre que has vingut a buscar. \nLa màquina del temps.\n\n\nQuè faràs ara?\nSi desitges examinar la màquina del temps, [[fes-ho|Sec2]].\nSi t'estimes més observar en silenci el cadàver del doctor, [[fes-ho|Sec3]].\n

La porta està tancada, no hi ha manera humana d'obrir-la sense la clau. Recordes que va ser el doctor qui la va tancar.\n És evident on és la clau.\nT'agenolles al costat del cadàver. El doctor Grainger no fa bona cara. Li escorcolles les butxaques i hi trobes la clau de la porta d'acer. Te la guardes a la butxaca, emocionat. \n\nQuè faràs ara?\nSi desitges girar el dial, [[fes-ho|Sec9]].\nSi vols obrir la porta i anar-te'n, [[fes-ho|Sec8]].\n

Jugues amb el dial, però no et decideixes a girar-lo. Alguna cosa dins teu et diu que falta quelcom, que alguna cosa has oblidat. Mires la porta. Està tancada. Amb clau.\nRecordes que va ser el doctor qui la va tancar.\n És evident on és la clau.\nT'agenolles al costat del cadàver. El doctor Grainger no fa bona cara. Li escorcolles les butxaques i hi trobes la clau de la porta d'acer. Te la guardes a la butxaca, emocionat. \n\nQuè faràs ara?\nSi desitges girar el dial, [[fes-ho|Sec9]].\nSi vols obrir la porta i anar-te'n, [[fes-ho|Sec8]].\n

El dial mostra diverses posicions.\n\nSi el vols girar fins a ABANS, [[fes-ho|Sec12]].\nSi el vols girar fins a MOLT ABANS, [[fes-ho|Sec13]].\nSi el vols girar fins a DESPRÉS, [[fes-ho|Sec14]].\nSi el vols girar fins a MOLT DESPRÉS, [[fes-ho|Sec15]].\n

History.prototype.originalDisplay = History.prototype.display;\n\nHistory.prototype.display = function (title, link, render)\n{\n if ((render != 'quietly') && (render != 'offscreen'))\n removeChildren($('passages'));\n \n this.originalDisplay.apply(this, arguments);\n};

El dial mostra diverses posicions.\n\nSi el vols girar fins a ARA, [[fes-ho|Sec22]].\nSi el vols girar fins a ABANS, [[fes-ho|Sec23]].\nSi el vols girar fins a DESPRÉS, [[fes-ho|Sec29]].\nSi el vols girar fins a MOLT DESPRÉS, [[fes-ho|Sec24]].\n

Gires el dial de la màquina fins que arriba a la posició ARA. Esperes en silenci, sobresaltat, però no passa res. Tot sembla igual que abans. \n Espera. \n Alguna cosa sí que ha canviat. \n El cadàver del doctor ha reaparegut.\n\nQuè faràs ara?\nSi desitges girar el dial, [[fes-ho|Sec9]].\nSi vols obrir la porta i anar-te'n, [[fes-ho|Sec8]].\n

Gires el dial de la màquina fins que arriba a la posició ABANS. Esperes en silenci, sobresaltat, però no passa res. Tot sembla igual que abans.\n\nQuè faràs ara?\nSi desitges girar el dial, [[fes-ho|Sec16]].\nSi t'estimes més anar-te'n, [[fes-ho|Sec10]].\n

Gires el dial de la màquina fins que arriba a la posició MOLT DESPRÉS. Esperes en silenci, sobresaltat, però no passa res. Tot sembla igual que abans. \n Espera. \n Alguna cosa sí que ha canviat. \n El cadàver del doctor ha reaparegut.\n\nQuè faràs ara?\nSi desitges girar el dial, [[fes-ho|Sec25]].\nSi vols anar-te'n, [[fes-ho|Sec30]].\n

El dial mostra diverses posicions.\n\nSi el vols girar fins a ARA, [[fes-ho|Sec26]].\nSi el vols girar fins a ABANS, [[fes-ho|Sec27]].\nSi el vols girar fins a DESPRÉS, [[fes-ho|Sec20]].\nSi el vols girar fins a MOLT ABANS, [[fes-ho|Sec28]].\n

Gires el dial de la màquina fins que arriba a la posició ARA. Esperes en silenci, sobresaltat, però no passa res. Tot sembla igual que abans.\n\nQuè faràs ara?\nSi desitges girar el dial, [[fes-ho|Sec9]].\nSi vols obrir la porta i anar-te'n, [[fes-ho|Sec8]].\n

Gires el dial de la màquina fins que arriba a la posició ABANS. Esperes en silenci, sobresaltat, però no passa res. Tot sembla igual que abans. \n No. \n Tot no. \n El cadàver del doctor ha desaparegut.\n\nQuè faràs ara?\nSi desitges girar el dial, [[fes-ho|Sec16]].\nSi t'estimes més anar-te'n, [[fes-ho|Sec10]].\n

Gires el dial de la màquina fins que arriba a la posició MOLT ABANS. Esperes en silenci, sobresaltat, però no passa res. Tot sembla igual que abans. \n No. \n Tot no. \n El cadàver del doctor ha desaparegut.\n\nQuè faràs ara?\nSi desitges girar el dial, [[fes-ho|Sec21]].\nSi t'estimes més anar-te'n, [[fes-ho|Sec11]].\n

Abans o Després

Ficció interactiva

Gires el dial de la màquina fins que arriba a la posició DESPRÉS. Esperes en silenci, sobresaltat. Llavors deixes escapar un gemec. Al laboratori, a terra, descansen tres cadàvers. Dos d'ells corresponen al doctor Grainger. L'altre...\nL'altre ets tu.\nSents un soroll a la teva esquena, et gires.\n—Hola —diu algú que ets tu mateix.\nObserves com manipula la màquina, com gira el dial fins que apunta a ARA, instants abans de llançar-se a sobre teu.\n Lluites, crides, esgarrapes, mossegues. Tot en va. Mors a mans de tu mateix, mates el teu reflex més dèbil. I aquí hi ets novament, davant de la màquina, tu o l'altre ja que tots dos sou el mateix, veient com tot al teu voltant s'esvaeix, s'evapora. Aquí hi ets novament, al costat del cadàver del doctor Grainger.\n\nQuè faràs ara?\nSi desitges girar el dial, [[fes-ho|Sec9]].\nSi vols obrir la porta i anar-te'n, [[fes-ho|Sec8]].\n

.passage .title { display: none }

Sí, el millor serà sortir al més aviat possible d'aquí. Has comès un crim terrible, allunyar-te d'aquest lloc sembla l'única solució lògica. T'encamines cap a la porta d'acer, mires enrere. El cadàver del doctor Grainger continua tirat a terra, esperant. Quant temps esperarà? Sents una esgarrifança.\nBusques la clau a les teves butxaques amb mans tremoloses. La introdueixes al pany, obres la porta. No ho dubtes ni un instant i surts a l'exterior.\nA fora del soterrani que fa de laboratori fa fred, massa fred. Puges l'escala lentament, intentant no relliscar en trepitjar les plaques de gel que es formen als esglaons. En recolzar la mà sobre la barana ofegues un crit i l'enretires. Està congelada.\nLa foscor i el silenci s'han fet els amos de la casa. Camines entre les ombres, tremolant de fred, mirant de no ensopegar amb res. La llum pàl•lida que es filtra per les finestres del saló et permet arribar fins a la porta d'entrada. Què ha passat?, et preguntes mentre l’obres i surts al carrer.\nT'atures al llindar de la porta, bocabadat.\nDes de l'entrada de la casa, estenent-se pels carrers, per les voreres, per les cases, pots veure una multitud de rèpliques de tu mateix. Ajagudes, assegudes, doblegades sobre si mateixes. Totes elles mortes. L'olor a mort és insuportable, tot just aconsegueixes controlar les arcades. Fas un pas, afermant el teu peu sobre l'esquena d'un dels cadàvers. Si vols avançar ho hauràs de fer per sobre d'ells. Fas un altre pas, t'atures. Aquí i allà veus cossos en putrefacció, esquelets sense rastre de carn. Quant temps ha passat des que van morir? Fas un altre pas, afermant el teu peu sobre la teva cara mateixa, repetida un centenar, un miler de cops pertot arreu.\n—Què ha passat, per l'amor de Déu? —crides, i llavors sents un dolor ardent al pit i caus a terra.\nSents un crit llunyà, una rialla. Proves d'incorporar-te, però no pots. Et poses les mans al pit, les aixeques. La sang rellisca entre els teus dits, vermella, brillant.\n—T'he enxampat! —diu una veu massa familiar, una veu que és la teva.\nLa teva cara, plena de blaus, inflada, amb barba malforjada i cabell llarg, t'observa tot just a uns centímetres de la teva veritable cara. Somriu, i de la seva boca entreoberta brolla una pudor horrible. Proves de dir alguna cosa, però el dolor del pit només et permet emetre un gemec.\n—Vinga, vinga, aquest cop segur que sí —diu la teva rèplica, rebuscant entre les teves robes.\nLa sang llisca pel teu pit, cau a terra. Ja no tens fred, ni tan sols et fa mal. Obres la boca, la tanques. L'home que ets tu et mira amb desgrat. De sobte llença un crit i s'incorpora.";\n—La clau! Per fi! Ho sabia! —crida i veus aclaparat com se'n va corrents cap a la casa.\nPer a tu això és, ho vulguis o no, l'únic final possible.\n\n\n''FI''\n

<html><a href="http://www.eximeno.com">Santiago Eximeno</a></html>\n\n\n <html><p>\n<blockquote><strong>Abans o després</strong> és una breu peça de ficció interactiva creada per <a href="http://www.eximeno.com">Santiago Eximeno</a> i traduïda per <a href="http://www.mondorino.com">Chus Díaz</a>. Depenent de les teves decisions el final de la història serà diferent \n </p></html>